Entorn natural

Benvinguts i benvingudes a l'apartat dedicat a l’entorn natural de Sant Joan de Vilatorrada. El nostre municipi gaudeix d'una riquesa natural extraordinària, amb paisatges diversos i espais verds que ofereixen un entorn privilegiat per a la convivència, el lleure i el respecte al medi ambient. A través d'aquest espai, us convidem a descobrir la biodiversitat, els itineraris naturals, i les iniciatives de conservació i sostenibilitat que promovem per preservar el nostre patrimoni natural. Junts i juntes, podem contribuir a mantenir i millorar aquest tresor ecològic per a les generacions futures.

Relleu i entorn

L'entorn de Sant Joan de Vilatorrada compta amb diverses muntanyes. Aquestes són fruit del relleu en cuesta, el qual, és una forma de relleu produïda per l'erosió diferencial en aquelles parts on els terrenys sedimentaris tenen les capes lleugerament inclinades. Aquestes presenten un talús frontal i, en la direcció oposada, un pendent d'escassa inclinació. Com a exponents d'aquest tipus de relleu, trobem els cims del Collbaix (546m), el Montconill (481m) i el Garrigà (430m). També trobem relleu muntanyós sense cims de referència, com la Serra de l’Ardèvol (337m), el Turó del Pepus (297m), Puig de Sant Daniel (249m), Costa-Rodona (306m) i el Collet Rodó (332m).

Formació i geologia

Durant els períodes de l'Eocè i l'Oligocè aquestes terres estaven cobertes per un mar. En el fons d'aquest mar s'hi anaven dipositant els sediments (còdols, graves, sorres i argiles) que els rius hi portaven. Al cap de milions d'anys es van aixecar els Pirineus i aleshores va quedar un gran llac salat a l'interior. Els rius que hi desembocaven deixaven els sediments més pesats (còdols i graves) prop de la desembocadura. Aquest llac es va anar assecant lentament i al fons van quedar-hi capes horitzontals dels materials que hi havia dissolts o en suspensió: sals, guixos, argiles, sorres, etc. Després d'assecar-se el gran llac, els rius que baixaven dels Pirineus van cobrir amb els seus sediments aquesta plana interior i van erosionar-la fins a formar les valls fluvials actuals. D'aquesta manera, podem constatar que el relleu actual és fruit d'una erosió diferencial entre materials més tous i materials més durs que formen els cims esmentats.

És per aquest motiu que Sant Joan de Vilatorrada, com tants altres pobles de la comarca del Bages, semblen estar situats al fons d'aquestes valls, sembla que estiguin rodejats de muntanyes. Però no són veritables muntanyes, només són costes i si les pugem, veurem que a dalt és bastant pla.

Cursos fluvials

El curs fluvial més important i emblemàtic de l'entorn de Sant Joan de Vilatorrada, és el riu Cardener. Aquest riu, recull les aigües de les serres del Port del Comte i Serra del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija al Prepirineu. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), als peus del Port del Comte. Aquestes fonts situades a 1.100 metres d’alçada, ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat oriental del Solsonès, part occidental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia fins a la seva desembocadura amb el Llobregat a Castellgalí, després de recórrer 90km pel centre del país.

A part, existeixen d'altres cursos fluvials dins del terme municipal, dels quals, sovint, hi transcorre aigua superficial per la seva llera. D'aquests cursos fluvials es destaquen:

• El Torrent del Canigó neix a la muntanya de Collbaix a uns 400 metres d'altitud. Transcorre pels plans del Llobet fins al capdamunt de l'avinguda del Torrent del Canigó, prop de l'escola Ametllers. En aquest punt, el torrent és canalitzat per sota la població i desemboca al Cardener, concretament al passeig del riu a l'altura del carrer Gori. Aquest torrent té un règim torrencial, ja que el seu cabal té un comportament molt irregular, segons el qual és pràcticament sec durant gran part del temps i en certs moments té crescudes notables per fortes pluges.
• El Torrent de la Llambregota és un afluent del Torrent del Canigó. Neix als peus de Collbaix i recorre els plans de Sant Joan fins al carrer Pare Torra, on queda canalitzat i s'ajunta amb el Torrent del Canigó fins a la seva desembocadura al riu Cardener.  Al final del carrer Migdia, queden les restes soterrades de l'antic pont que passava per sobre el Torrent de la Llambregota, avui en dia es poden veure les baranes de color blanc a banda i banda de la carretera.
• El Torrent Fondo neix dins del terme municipal de Santpedor, a l’alçada de les Torres de Bages, forma l'Aiguamoll de les Torres, el qual, forma una zona inundable on abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. És un espai de nidificació d'aus, també és un lloc on es reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.
• La Riera de Bellver o de Vallverd se situa al nord del terme municipal i normalment hi transcorre aigua tot l'any, ja que té diversos afluents, com el torrent de Can Candela, el torrent de Cal Saleta, el torrent de Vilatorrada i el torrent dels Roures. El seu curs delimita el terme municipal amb Callús i desemboca al riu Cardener a l'alçada de la resclosa de les Feixes.
• La Riera de Fals neix als peus del Solell de Torreblanca on el torrent de Fonollosa augmenta de cabal pels afluents de l'obaga del Collet i passa a dir-se riera de Fals pels santjoanencs. Desemboca al Riu Cardener als peus del Puig de Sant Daniel, davant del polígon industrial del Pla dels Vinyats. Forma un bosc caducifoli on destaca l'àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.
• La Riera de Joncadella neix al Pla de Cal Bonic, al terme municipal de Santpedor, aigües avall, diverses rases augmenten el cabal d’aquest torrent. Però l’afluent principal és el Torrent d’Olius. En el seu curs baix, forma una gran zona boscosa anomenada Bosc de la Casa Gran a la part nord del viaducte de Joncadella i el Bosc de Besora a la part sud, on està situada la Mare de Déu de Joncadella.
• El Torrent de Jaumandreu neix al Pla de Sota Bosc dins del terme municipal de Fonollosa, un cop en territori santjoanenc, delimita el límit administratiu de Sant Joan de Vilatorrada i el municipi de Callús fins a desembocar al riu Cardener a l'altura de la Fàbrica Nova de Callús. En aquest torrent hi trobem el Gorg Negre i la Font del Clot de Garses.
• La Rasa de Cal Marqués està seca tot l’any. Neix a l’obaga de Can Cornet i discorre per diversos camps fins a la seva desembocadura al Riu Cardener a l’alçada de Cal Celdoni.
• El Torrent del Llobató neix a les Planes, entre la Riera de Joncadella i el Torrent Fondo, discorre per la Plana de les Torres. Al seu curs baix, dins del bosc del Llobató, és on concentra més aigua. En aquest punt queda soterrat, passa per sota del Pla dels Vinyats i desemboca al Riu Cardener.
• El Torrent de Campserver o dels Plans de Sant Joan neix a Collbaix, concretament a l’obaga de Campserver, als peus de la Tina de Cal Jepot. Discorre pels camps de conreu fins a arribar al poble. Al principi del Carrer del Pare Torra, al costat del Mas Llobet, queda soterrat fins a desembocar al Torrent del Canigó.

Flora principal

Tradicionalment, a Sant Joan de Vilatorrada, com a la resta de Catalunya, s'ha fet un ús intensiu de les zones forestals, com a resultat d'aquesta acció antròpica, els boscos han estat fortament alterats. L'aprofitament forestal, antigament era molt actiu, de tal manera, queda evidenciat per l'abundància de marges i barraques de pedra seca que hi ha dins els boscos. Tota aquesta pedra seca representa un vestigi de l'ús intensiu que s'havia dut a terme antigament. A més a més, incendis forestals, tales i plantacions massives han acabat d’alterar el bosc. Sense aquesta intervenció humana passada i present, el bosc seria diferent del que trobem avui en dia. Als vessants encarats al sud (solells o solanes) dominaria l'alzina (Quercus ilex); als vessants d'exposició intermèdia i a les zones planes trobaríem un bosc mixt d'alzines i roures, a les zones rocoses –com el cim del Collbaix– dominarien les alzines i a les zones amb un sòl profund dominarien els roures; als vessants encarats al nord, els roures (arbres caducifolis del gènere Quercus) dominarien clarament i, als cursos fluvials, creixent sobre els fèrtils al·luvions de nivell freàtic poc profund, trobaríem un esponerós bosc de ribera caducifoli en el qual dominarien els àlbers, els salzes blancs, els pollancres, els freixes de fulla petita i els oms.

Malgrat tot, avui en dia es troben totes aquestes espècies en un grau o un altre per les contrades del poble. Sobretot cal destacar que els boscos de ribera són els que han patit una menor intervenció tret d'espècies invasores. Ja que pel que fa a la resta, l'espècie més nombrosa actualment són les coníferes, sobretot el pi blanc (Pinus halepensis), on teòricament, sense intervenció humana, l’espècie més nombrosa hauria de ser l'alzina. Per diferenciar de manera simple les diferents espècies existents en l’actualitat, es dividiran en les espècies de fulla caduca que predominen a les obagues i als boscos de ribera i els de fulla perenne que trobaríem al solell.

Fulla caduca d’orientació a l’obaga

• Roure (Quercus)
• Galzeran (Ruscus aculeatus)
• Llentiscle (Pistacea lentiscus)
• Heura (Hedera helix)
• Lligabosc (Loncinera implexa)
• Marfull (Viburum tinus)
• Cirerer d’arboç (Arbutus unedo)
• Lledoner (Celtis australis)

Fulla perenne d’orientació al solell

• Pi blanc (Pinus halepensis)
• Pi pinyoner (Pinus pinea)
• Pinassa (Pinus nigra)
• Pinastre (Pinus pinaster)
• Brolla de romaní (Salvia rosmarinus)
• Timó (Thymus vulgaris)
• Alzina (Quercus ilex)
• Carrasca (Quercus rotundifolia)
• Garric (Quercus coccifera)
• Càdec (Juniperus oxycedrus)
• Aladern (Rhamnus alaternus)
• Savina comuna (Juniperus phoenicea)

Boscos de ribera

• Vern (Alnus glutinosa)
• Pollancre (Popolus nigra)
• Freixe (Fraxinus angustifolia)
• Canyissars: Canya comuna (Arundo donax) i Canyís (Phragmites australis)
• Àlber (Popolus alba)
• Salze blanc (Salix alba)
• Om (Ulmus minor)
• Acàcia blanca (Robinia Pseudoacacia)

Altres

• Noguers (Juglans regia)
• Ametllers (Prunus dulcis)
• Olivera (Olea europaea)
• Garrofer (Ceratonia siliqua)
• Avellaner (Corylus avellana)
• Esbarzer (Rubus ulmifolius)
• Esparraguera (Asparagus officinalis)

Fauna principal

Amfibis:

• Gripaus (Bufo bufo)
• Salamandra (Salamandra salamandra)
• Granota verda (Pelophylax perezi)

Rèptils:

• Dragó comú (Tarentola mauritanica)
• Sargantanes (Lacertidae)
• Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
• Serp de vidre (Anguis fragilis)
• Serp blanca (Zamenis scalaris)
• Serp verda (Malpolon monspessulanus)
• Colobra bordelesa (Coronella girondica)
• Colobra escurçonera (Natrix maura)

Mamífers:

• Musaranya comuna (Crocidura russula)
• Cabirol (Capreolus capreolus)
• Guilla o guineu roja (Vulpes vulpes)
• Mostela (Mustelanivalis)
• Toixó (Meles meles)
• Geneta o el gat mesquer (Genetta genetta)
• Porc senglar (Sus scrofa)
• Conill (Oryctolagus cuniculus)
• Llebre (Lepus europaeus)
• Esquirol (Sciurus vulgaris)
• Talp (Talpa europaea)
• Rata comuna (Rattus norvegicus)
• Ratolí casolà (Mus musculus)
• Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
• Rata pinyadao ratpenat (Chiroptera)
• Visó americà (Neogale vison)
• Eriçó (Erinaceus europaeus)
• Fagina (Martes foina)

Ocells:

Ocells rapinyaires diürns:

• Aligot (Buteo buteo)
• Astor (Accipiter gentilis)

Ocells rapinyaires nocturns:

• Xot (Otus scops)
• Mussol (Athene noctua)
• Òliba (Tyto alba)

Ocells de conreu i plana:

• Perdiu (Alectoris rufa)
• Picot negre (Dryocopus martius)
• Garsa (Pica pica)
• Gralla (Coloeus monedula)
• Cotoliu (Lullula arborea)
• Cogullada  (Galerida cristata)
• Titella (Anthus pratensis)
• Orenetes (Hirundo rústica)
• Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
• Verdum (Chloris chloris)
• Cruixidell (Emberiza calandra)
• Pardal xarrec (Passer montanus)
• Caderneres (Carduelis carduelis)
• Gafarrons (Serinus serinus)
• Passerells (Linaria cannabina)

Ocells de bosc:

• Pigot verd (Picus viridis)
• Trencapinyes (Loxia curvirostra)
• Raspinell (Certhia brachydactyla)

Ocells de riu:

• Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
• Rossinyol bastard (Cettia cetti)
• Cuereta blanca (Motacilla alba)a
• Oreneta de ribera (Riparia riparia)
• Bernat pescaire (Ardea cinerea)
• Cigonya (Ciconia ciconia)
• Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Altres:

• Rossinyol (Luscinia megarhynchos) 
• Oriol (Oriolus oriolus)
• Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
• Verderola (Emberiza citrinella)
• Merla (Turdus merula)
• Pit roig (Erithacus rubecula)
• Gratapalles (Emberiza cirlus)
• Cargolet (Troglodytes troglodytes)
• Corb (Corvus corax)
• Ballester (Tachymarptis melba)
• Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
• Pardal comú (Passer domesticus)
• Colom domèstic (Columba livia)