Animals aquàtics del Cardener
Cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)
El cranc de riu és un animal gran, que presenta les característiques típiques dels crancs més desenvolupats. En el curs del seu desenvolupament sofreix nombroses mudes per anar augmentant de grandària, perquè la dura cuirassa que el protegeix li ho impediria. És en aquests intervals, entre dues mudes, quan és més vulnerable.
És un animal carnívor, captura petits peixets, cap-grossos, petites granotes...
És de sexes separats. La femella porta els ous a l’extrem de l’abdomen.
El cranc de riu autòcton ha estat molt perjudicat per la contaminació de les aigües i per la introducció del cranc americà (que ocupa el seu espai, s’alimenta dels mateixos animals que l’autòcton i a més li ha provocat algunes malalties, del qual l’americà era portador però no en resultava afectat, mentre que l’autòcton sí que n’ha resultat afectat).
Barb (Barbus barbus)
El barb és un peix relativament petit, que rarament arriba als 30 cm de llargada total i que agafa una aparença més robusta a mida que es fa gran.
La coloració en els adults és bruna-grisosa, amb taques negres abundants per tot el cos.
Viu en aigües fondes sobre fons preferiblement enllotats, formant petits grups.
S’alimenta bàsicament de petits invertebrats que es troben en rius i rierols d’aigües netes.
Es reprodueix entre els mesos de maig i juny. La femella pon entre 2.000 i 7.000 ous.
Gripaus (Bufo bufo)
És el gripau més conegut. De mida gran (arriba a fer 20 cm de llarg) i de tronc rabassut. Darrera el cap té dues glàndules paròtides bastants prominents. La pell és rugosa, sembla plena de berrugues, El color sol ser terrós (gris, verd oliva, marró...). Les parts ventrals són més clares (grisenques o blanquinoses).
És crepuscular i nocturn, però quan ha plogut pot ser observat també de dia. El podem trobar sota pedres, troncs...Normalment és un animal solitari, que només s’agrupa per a la reproducció.
La seva alimentació inclou molts insectes, aràcnids i altres invertebrats. Això fa que n’elimini una gran quantitat, afavorint el control de plagues en agricultura.
Sol tenir un lloc fix per a la posta, la qual consta de 2.000 a 7.000 ous per cada cordó. El desenvolupament dura de 3 a 4 mesos.
Carpa (Cyprinus carpio)
Es tracta d’un peix que pot arribar a fer 1 metre de llarg i pesar uns vint quilos, tot i que normalment al riu Cardener es veuen exemplars més petits. Té el cap gros i les escates també són grans.
S’adapta als hàbitats més diversos i mostra una gran resistència a la temperatura, a la baixa concentració d’oxigen, a les aigües tèrboles i a la salinitat. Té certs costums gregaris, especialment a l’hivern que s’ajunta en grups al fons dels gorgs dels rius.
És un animal omnívor. Sobretot s’alimenta a base de detritus, matèria vegetal, crustacis, mol·luscs i insectes que habiten al fons de les aigües dolces.
El període de reproducció va de maig a juliol. Per a la fresa se’n va cap a aigües poc profundes. Deixa una enorme quantitat d’ous (uns quants centenars o milers) que queden adherits al fons i es desclouen al cap de 3-8 dies.
Escarbat d'aigua (Dytiscus sp)
Són uns escarabats bastants corpulents. Fan vida aquàtica, tant durant la fase larvària com quan són adults.
Respiren l’oxigen de l’aire a través d’uns tubets anomenats espiralls, situats a la part posterior del cos, amb els quals traspassen la superfície de l’aigua i agafen l’oxigen. Per això, a vegades, se’ls hi veu una bombolla a la part de darrera del cos.
Sota les ales tenen uns pèls que rebutgen l’aigua i poden retenir-hi aire per fer-se’n reserves per quan es troben submergits.
Tenen tres parells de potes aplanades i amb pèls, per a nadar.
Són animals carnívors. Mengen tot tipus de larves i insectes aquàtics
Escorpí d'aigua (Nepidae)
Els escorpins d’aigua són insectes carnívors que s’alimenten de petits crustacis i altres invertebrats aquàtics.
A la part posterior del cos tenen un llarg tub que els hi serveix per respirar. El tub traspassa la superfície de l’aigua i així agafen l’aire.
Si la bassa on habiten s’asseca, són capaços de volar fins a trobar un hàbitat adequat.
Reineta comú (Hyla meridionallis)
És una granota petita i esvelta, de potes molt fines (les posteriors molt llargues). Tots els dits acaben en una mena de coixinets adhesius. La pell és molt llisa i lluent, fàcilment identificable per seu color verd uniforme, tot i que en determinats indrets on habita s’observen varietats de coloració bruna.
La seva longitud no sobrepassa els 5cm.
És nocturna i grimpadora, gràcies als seus dits adhesius. Es pot enfilar per superfícies verticals i molt llises. A la primavera també és observable de dia, mentre que a l’estiu esdevé més discreta i menys diürna.
L’alimentació depèn dels indrets on habita, però pot alimentar-se de formigues, escarabats, mosquits, mosques, papallones, larves d’insectes, aranyes...
La posta pot arribar a contenir de 800 a 1.000 ous, en paquets petits de la mida d’una cirera. Els ous es desclouen al cap de 12-15 dies i la larva arriba a la metamorfosi aproximadament al cap de 3 mesos.
Larva de libèl·lula (Odonats)
Libèl·lula adulta (Odonats)
Aquest grup d’insectes té larves i nimfes aquàtiques; els individus adults són aeris.
Les larves de les libèl·lules tenen un aspecte poc estilitzat, solen ser força passives i es camuflen enmig de la fullaraca i d’altres restes.
Les larves són carnívores. A la part frontal del rostre tenen una mena de pinça que pot projectar-se ràpidament cap endavant i atrapar les preses per portar-les a la boca.
Aquests insectes abasten la maduresa al cap d’un any, encara que la vida larvària pot arribar a perllongar-se de 2 a 3 anys. Quan ha de tenir lloc la darrera fase de la metamorfosi, s’enfilen en una branqueta, emergeixen i s’allunyen de l’aigua en un indret on romanen quietes. En sortir l’animal adult, la darrera muda es queda agafada a la branca.
Bagra (Mugil cephalus)
Pot arribar a tenir una longitud de 50 cm i un pes de prop d’un quilo. Es caracteritza pel gran desenvolupament del cap, amb uns ulls petits. El cos és més aviat allargat, el dors de color fosc i els costats i el ventre d’un to gris-argentat.
El seu règim alimentari és molt ampli, ja que tant s’alimenta de larves d’insectes aquàtics com algues. A mesura que augmenta la talla, la bagra es va tornant cada vegada més depredadora.
Es reprodueix entre maig i juny. Arriba a pondre de 4.500 a 60.000 ous, que deixa sobre els fons pedregosos.
Serp d'aigua (Natrix maura)
Pot arribar a fer 1 metre de longitud, però normalment no sobrepassa els 70 cm.
El color del dors és força variable: agrisat, verdós o castany, amb taques fosques disposades de manera que fan pensar en el dibuix dels escurçons (Vipera sp). El ventre és clar, amb taques fosques.
Sovint es pot observar mentre neda, surant o assolellant-se vora de l’aigua.
Quan es veu amenaçada alça la part anterior del cos, eixampla la part posterior del cap (que adopta forma triangular) i bufa fortament. És una imitació de l’atac d’un escurçó.
Quan és capturada descarrega una substància pudent de les glàndules anals.
Menja larves de granotes, amfibis adults i peixos.
L’aparellament té lloc a la primavera, però també es pot produir a la tardor. Els ous es desclouen a l’agost o començaments de setembre i donen lloc a unes cries d’uns 18 cm de longitud.
Nedador d'espatlles (Notonecta)
Els nedadors d’espatlles són insectes molt voraços, que cacen d’altres larves d’insectes i fins i tot cap-grossos.
Atès que són més lleugers que l’aigua, els cal aferrar-se a algun objecte per a no surar fins la superfície.
Si la bassa on són s’asseca, poden volar per cercar un lloc més adient per viure-hi.
Granota verda (Pelophylax perezi)
És la granota típica: de mida gran (fins 15 cm de llarg), robusta i, a vegades, berrugosa, però bastant més llisa que els gripaus. El morro és afilat i les potes posteriors molt llargues. La coloració és molt variada, però dominen els tons bruns i verds amb taques negres.
És bona nedadora i saltadora. Passa tot el període actiu a l’aigua d’on surt només per assolellar-se a la vora. És una espècie molt gregària, normalment es troba amb grups de varis individus.
S’alimenta d’insectes de tota mena, cucs, artròpodes aquàtics i petits invertebrats, que captura amb salts molt precisos.
La posta de cada femella és de 5.000 a 10.000 ous, englobats en càpsules gelatinoses formant grans masses.
Cranc americà (Procambarus clarkii)
De mida similar al cranc de riu autòcton.
És una espècie originària del sud-est dels Estats Units. Va ser introduït a Catalunya per la seva explotació comercial, a través de l’aqüicultura.
Provoca la desaparició del cranc autòcton: competició per aliment i recursos i modificació de l’hàbitat. Transmissor del fong Aphanomices astaci al cranc autòcton que li provoca el deteriorament de la closca i finalment la mort.
Exerceix una elevada pressió sobre macròfits, insectes aquàtics, cargols, larves amfibis...
Ocasiona danys a la producció d’arròs. Danys als sistemes de rec, drenatges, canals, sèquies... a causa de la creació d’un elevat nombre de túnels.
Sabater (Gerridae)
El primer parell d’ales és parcialment endurit i tenen la boca transformada en un bec, que es troba sota el cap.
Viuen damunt l’aigua, generalment en zones tranquil·les, d’algues abundants i molts mosquits.
S’alimenten de larves de mosquit, petits crustacis i altres invertebrats aquàtics. Xuclen el contingut de les preses amb el bec.
Imatges relacionades
-
Austropotamobius pallipes - Ad copy.jpg -
Barbus barbus copy.jpg -
Bufo bufo - Ad copia.jpg -
Cyprinus carpio copia.jpg -
Escarbat d'aigua_copy.jpg -
Escorpí d'aigua_copy.jpg -
Hyla meridionalis - Ad copia.jpg -
Larva de libelula_copy.jpg -
Libelula adulta_copia.jpg -
Mugil cephalus copia.jpg -
Natrix maura - Ad copia.jpg -
Nedador d'espatlles_ copia.jpg -
Pelophilax perezi (2023) copia.jpg -
Procambarus clarkii.jpg -
sabater copy.jpg -
sjv-3p-TR_page-0003.jpg
