Ocells del Cardener

Oriol (Oriolus oriolus)

Fa uns 25cm de llargada

És un ocell estilitzat i molt característic. El mascle presenta una coloració groga, amb les ales i la cua de color negre-gris. La femella i els joves són de color verd-grogós pel dors i grisós tacat per la panxa.

S’alimenta dels insectes que viuen als arbres, sobretot d’erugues. Ocasionalment també menja baies .

Fa el niu penjat a les branques més altes i ben elaborat, als arbres caducifolis de ribera.

L’època de cria va de maig a juny. Normalment la femella incuba de 3 a 5 ous. Els incuba durant catorze o quinze dies  i els polls resten uns trenta dies al niu.

És un ocell nidificador i estival a la major part dels territoris de Catalunya.

Té un cant característic, un xiulet ràpid i clarament aflautat: “uiila-uiiu” o “txcuck-txcuck-uiiu”.

Blauet (Alcedo atthis)

Fa uns 16-17 cm de longitud

En destaca la coloració llampant blau turquesa del dors. Presenta una cua curta.

Té un vol ràpid, amb cops brunzents. Fa pensar en un ocell tropical. No és fàcil de veure.

Habita en rius i rierols nets i amb corrent.

S’alimenta de peixos i insectes aquàtics.

Comença la reproducció pel mes d’abril i el naixement dels pollets sol coincidir amb l’aparició, a l’aigua, dels alevins dels peixos. Necessita parets sorrenques per a poder fer-hi el niu, excavant un túnel de fins un metre de fondària. So, pondre sis o set ous, que són incubats pels dos progenitors. Passats de vint-i-tres a vint-i-set dies ja poden volar, però segueixen essent alimentats pels adults fins que són capaços de pescar per sí mateixos.

El crit que fan és un sonor “dsiii” o “sriii” penetrant i molt característic.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

És un ocell gran. Pot arribar als 90 cm de llargada

El color és totalment negre amb reflexos verds i liles quan li toca el sol. A la cara té una taca blanca i una de groga al bec. Durant l’època de cria també presenta una taca blanca a la part superior de cada cuixa. Té el coll bastant llarg, les ales posades endarrere com les d’un ànec i les potes curtes i palmejades.

El seu aliment bàsic són els peixos.

Viu a les aigües litorals de tot tipus de costes i fa uns quants anys que també se l’observa en cursos de rius.

És característic veure’l parat en un lloc prominent sobre l’aigua, i sovint amb les ales esteses per eixugar-se.

Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Té una llargada d’uns 30 cm

Quan aixeca el vol ho fa amb les potes penjant i posteriorment les estira cap enrere per arribar a aconseguir un vol ràpid i persistent.

Els individus adults tenen el front de color vermell i les plomes infracobertores de la cua blanques. El plomatge és focs, amb petites línies blanques als costats. Les potes són de color verd.

És una espècie d’aigües tranquil·les, de corrent lent. Es pot observar durant tot l’any.

Té una dieta variada: menja plantes, llavors i petits animalons.

L’època de reproducció comença el mes de maig i dura fins el juliol. Fa dues postes de set a deu ous cadascuna, que incuben de dinou a vint-i-dos dies. El niu consisteix en un cúmul de fulles entre la vegetació de la riba.

Canta fent un aspre i penetrant “cr-crc” o “qurittic”

Rossinyol bord (Cettia cetti)

Mesura uns 14 cm

S’assembla al rossinyol, però té les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses. Té les ales i la cua arrodonides i d’un to rogenc.

Habita a tota l’àrea mediterrània. Es pot observar tot l’any a les zones humides i prop de riu i aiguamolls.

Menja llavors i mol·luscs.

La femella construeix el niu, amb gran varietat de materials, entre els arbusts propers al lloc que habita. Pon de tres a cinc ous, entre abril i maig; i els cova durant uns tretze dies.

És difícil de veure’l, però es detecta fàcilment gràcies al seu cant: un “chip, chirrip” repetitiu, fort i clar.

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Amb una longitud aproximada de 90 cm, és l’ardèid més gran que tenim a les terres catalanes.

Té el plomatge de tons grisosos, més foscos a les ales i a l’esquena. Els adults presenten una cella negra i dues plomes llargues al clatell, també negres. Té unes potes llargues.

Habita als rius, a les llacunes, embassaments i aiguamolls, i fins i tot a les àrees cultivades, lluny de l’aigua.

S’alimenta principalment de peixos i granotes. També caça serps, insectes i mamífers i ocells petits.

El podem observar durant tot l’any.

Construeix el niu a zones de canyars, fent una plataforma amb les mateixes canyes, o a les capçades dels arbres. La femella pon de tres a cinc ous, que la parella cova durant tres setmanes. Crien els polls unes vuit setmanes més.

Té una veu potent com un agut toc de trompeta.

Ànec coll verd (Anas platyrhynchos) 

Té una longitud aproximada de 58 cm. El mascle té el cap de color verd irisat, amb un cercle blanc al voltant del coll, el pit marró-vermellós, la cua blanca amb dues plomes negres arrissades i la resta del cos de color grisós. La femella és de color marronós poc vistós, per passar desapercebuda davant possibles depredadors quan està al niu.

És d’alimentació molt variable: plantes, fruits, insectes, caragols, peixets...

El niu es troba generalment molt ben amagat i, a vegades, molt lluny de l’aigua. La femella pon un pou cada dia, fins arribar a uns nou o dotze en total. La incubació dura 28 dies aproximadament. Cria gairebé en tota mena d’aigües dolces.

El cant de la femella és un cloqueig sonor i el del mascle és un “guib” suau.

Cuereta blanca (Motacilla alba)

És un ocell de mida petita. Fa uns 18cm de llargada.

El plomatge presenta una coloració variable segons l’edat, la raça i l’època de l’any; però sempre domina la coloració gris, negra i blanca.

Té una cua considerablement fina i llarga, a la qual imprimeix un freqüent i característic balanceig.

És un ocell comú a la majoria d’hàbitats amb àrees obertes, assolellades i amb insectes. Sovint nia en edificacions i prop de l’aigua, com ponts i marges dels rius.

S’alimenta exclusivament d’animals, sobretot d’insectes aquàtics, fins i tot de la mida de libèl·lules o espiadimonis.

Fa dues niades de cinc ous, que cova durant 12 dies.

Com a reclam fa un “pi-vit” melodiós i alegre, amb notes semblants a les de reclam.

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

Fa uns 18-19 cm de longitud.

Es diferencia de les altres cueretes per la cua, notablement més llarga i també pels colors grogosos de les parts inferiors del cos. El mascle, en plomatge estival té la gorja negra i tot el dessota groc brillant. La femella té el ventre i la gorja blancs i només té groc brillant al carpó; el pit és d’un groc menys brillant i més terrós.

Viu lligada als corrents d’aigua i captura els insectes i les aranyes que hi neden per la superfície. Remena la cua i la part posterior amunt i avall, amb moviments elegants i enèrgics, enmig dels còdols del riu.

Fa el niu en les concavitats de marges, parets, ponts... i sempre prop de rierols. La posta és de 5 o 6 ous.

Fa un reclam més agut que el de la cuereta blanca i de to més alt: “ztü-tit” i un cant que consta d’una sèrie de notes semblants a les del reclam.