Vegetació del Cardener

Freixe (Fraxinus angustifolia)

És un arbre alt (pot arribar a 20-25 metres d’alçada).

Les fulles tenen de 5 a 9 folíols estretament ovalats o més o menys lanceolats. Els folíols no tenen pecíol. La base de la làmina toca el nervi principal de la fulla. Les dents dels folíols són torçades cap enfora, deixant entrants bastant amples i corbats.

Les flors són d’un color brunenc, petites, sense calze ni corol·la (ja que són pol·linitzades pel vent), agrupades formant ramells que apareixen abans que les fulles.

El fruit és una sàmara que duu una sola llavor a la part basal.

Ocupa les vores de rius i torrents en llocs humits i de clima no massa fred.

S'ha usat en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques.

Lliri groc (Iris pseudacorus)

El lliri groc, també s’anomena espadella, coltell groc, flor de lis; o ganjol groc.

És una espècie perenne de la família de les iridàcies, molt comuna als aiguamolls i a les vores de l'aigua d'arreu d'Europa i Àssia.

Té una mida d'entre de 40 i 100 centímetres.

 Les seves flors són de 8-10 cm de diàmetre de color groc brillant.

Canyís (Phragmites australis)

És una  planta de la família de les gramínies o poàcies, semblant a la canya però més gràcil. És aquàtica i sovint creix formant grans poblacions anomenats canyissars a les vores d'estanys, de rius i, en general, en terrenys inundats o allà on hi ha una capa freàtica alta.

És una planta perenne robusta, amb llargs rizomes que fa de 2 a 8 m d'alt. Tiges anuals dures, però pràcticament no lignificades, de 0,5 -2 cm de diàmetre. Les seves fulles són relativament grosses de 20-50 x 1-2 cm; la panícula (que sembla un plomall), de 8-40 cm, es desenvolupa a partir d'estiu.

Àlber (Populus alba)

Arbre força alt (pot arribar a 15-20 metres d’alçada). La capçada és ampla i irregular.

L’escorça dels troncs joves és llisa i blanca, amb algunes bandes transversals de color més fosc.

Les fulles són verdes per la part superior i de color més clar (entre gris i blanc) i una mica peludes a la cara inferior. La forma del limbe pot ser arrodonida, una mica ovalada o profundament dividida fent de 3 a 5 lòbuls grans.

És un arbre bastant abundant als boscos de ribera , freqüentment plantat.

Pollancre (Populus nigra)

És un arbre alt (pot arribar a 25 metres d’alçada), amb les branques acostades al tronc i la capçada estreta.

Té les fulles verdes i lluents per les dues cares, de forma entre ovalada i triangular.

És molt comú i abundant als boscos de ribera de terra baixa i de muntanya mitjana.

Es solen plantar per a repoblar les vores dels rius o per reaprofitar-ne la fusta.

Salze (Salix alba)

Es tracta d'un arbre que pot arribar a fer entre 6 i 20 metres. De tronc dret i capçada ample.

Les fulles de 10x1-2,5cm són de forma lanceolada i acabades amb punta, amb el marge lleugerament serrat i pèls sedosos a la part inferior. Són de color verd-blavós per la part superior i blanquinós pel revers. Tenen el pecíol curt. S'insereixen a la branca de manera alterna.

Les seves flors no tenen ni pètals ni sèpals. Fa inflorescències en forma de ament.  

El fruit és molt petit i en forma de càpsula ovoide que s'obre per dues valves, entre les quals es deixen anar llavors blanques i d'aspecte plomós.

Tot l’arbre, però sobretot l’escorça, és ric en diferents substàncies salicòsides que generen alcohol salicílic (un dels components de l’aspirina). Té propietats antiinflamatòries, analgèsiques i fa baixar la febre.

Saüc (Sambucus nigra)

Arbust de 2 a 5 metres d’alçada. Sembla un arbre, però és un arbust.

Té les fulles oposades i compostes, amb 5-7 folíols, de forma lanceolada i amb els marges dentats.

Les flors són blanques o una mica groguenques, agrupades fent ramells grans i amples, en forma de para-sol.

Els fruits són rodons i de color negre (quan són madurs).

Es troba a fons de valls i vores dels corrents d’aigua.

Antigament, com que té moltes propietats medicinals, a gairebé totes les cases de pagès en tenien algun prop de casa.

Les flors i també les drupes en via externa s'utilitzen per dolències reumàtiques i dermatològiques (en cas d'inflamacions o tumefaccions), fins i tot l'aplicació d'aquestes drupes ha donat bons resultats en casos de neuràlgia.

Pot actuar com a diürètic, tant és així que les decoccions d'escorça s'utilitzen per a tractar cistitis, nefritis i litiasi renal. Els fruits s'han utilitzat tradicionalment com a remei per a l'estrenyiment, i igualment l'escorça i les seves fulles es consideren discretament laxants sempre que siguin fresques, ja que quan s'assequen perden la seva activitat terapèutica.

La infusió fresca de saüc és excel·lent per a rentar els ulls, i concretament la infusió de les seves flors s'empra per a fer gargarismes com a tractament per a la faringitis i en cas de genives inflamades.

El vinagre de saüc s'utilitza com a desinfectant.

Altres usos que se li han donat al llarg de la història són contra la gota, o antihemorroidal.

Boga o balca (Typha sp)

Planta herbàcia que pot arribar a dos metres d'alçada.

Les tiges són cilíndriques i sense nusos.

Les flors formen una espiga molt densa i peluda (segons com fa pensar amb un cigar), la part inferior de la qual és femenina mentre que la part superior és masculina.

Amb aquesta planta es realitzen seients de cadires. Per a treballar-les, cal tallar les brosses i deixar-les assecar, i per a la seua manipulació convé que estiguin una mica humides perquè adquireixen un major grau de flexibilitat.

A Bolívia i Perú tradicionalment es feien barques de boga al llac Titicaca.

La boga viu en zones amb aigua: basses, vores de rius i embassaments...