BILINGÜISME DIGLÒSSIC

Què és el bilingüisme diglòssic?

Definició: convivència de dues llengües amb desigualtat de prestigi i ús.

A Catalunya:

• Castellà → llengua dominant (alta, formal)
• Català → llengua minoritzada (baixa, informal)

Conseqüència: relació desigual entre llengües.
Objectiu escolar: trencar la diglòssia → assolir bilingüisme equilibrat.

El bilingüisme és la convivència de dues llengües en una mateixa comunitat o en una mateixa persona.

Però el bilingüisme diglòssic és un cas especial:

Es dóna quan les dues llengües no tenen el mateix prestigi o ús social; una es considera “superior” o “més útil” (llengua alta), i l’altra es veu com “inferior” o “menys útil” (llengua baixa).

Aplicació al cas del català

En el context de Catalunya:

• El castellà ha estat històricament la llengua dominant en àmbits com l’administració, els mitjans de comunicació o la justícia.
• El català, en canvi, ha estat minoritzat i relegat sovint a l’àmbit familiar o local.

Això crea una situació de bilingüisme diglòssic, perquè tots dos idiomes conviuen, però no tenen el mateix poder social ni institucional.

A l’escola

• El model d’immersió lingüística busca trencar aquesta diglòssia, fent del català la llengua vehicular de l’ensenyament.
• L’objectiu és aconseguir un bilingüisme equilibrat, on els alumnes dominin tant el català com el castellà, i el català recuperi espais d’ús que havia perdut.