Espectacle a Cal Gallifa. "Dues dones que ballen"

De Josep Maria Benet, dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d'edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera segurament inesperada. Però és això, només?

Les converses entre elles potser descobriran, sense èmfasi, fins i tot amb humor, però també amb moments exasperats, la misèria d'unes persones que, de maneres diferents, han estat humiliades per la indiferència, de fet comprensible i de fet potser inevitable, del món que les envolta. Tot plegat, insisteixo, amb la naturalitat assumida amb què es viuen les misèries al nostre món quotidià, tan ple de difuminades il·lusions i d'impalpables meravelles.

A voltes cabudes, a voltes irritants, a voltes ridícules, a voltes estúpides, m'agradaria pensar que podrem arribar a sentir certa pietat inútil per aquests personatges mig trencats que decideixen ballar, no al ritme que els marca el seu entorn, sinó al ritme que escullen elles, i fer-ho juntes, i fer-ho de manera consoladorament definitiva.